Archivo de la categoría: T-MARXA NÒRDICA TERRASSA

Diumenge de Marxa Nòrdica a Gelida

Diumenge, 17 de setembre

Aquest diumenge anirem a la població de Gelida, podeu veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Gelida

Excursió organitzada per T-MARXA NÒRDICA TERRASSA  des d’Excursionistes.cat  

Hora de trobada a Terrassa: 08:00h

Punt de trobada a Terrassa: Hotel Don Cándido

Hora de trobada a Gelida: 08:30-08:45h

Punt de trobada a Gelida: punt verd de la ruta https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18085718

Desplaçament en cotxes particulars, sempre hi ha places disponibles, despeses a compartir.

Dificultat de la ruta: ruta circular  de 11qm de nivell moderat

Descripció de la ruta: sortint del punt on hem deixat els cotxes, caminarem pel voltant del Castell de Gelida, passant per camins i corriols i admirant les vistes.

Material necessari: Porteu esmorzar, beguda, protecció solar i els pals de Marxa Nòrdica (disposem de lloguer).

Cal inscripció prèvia a t-marxanordicaterrassa@hotmail.com abans de dissabte 16/09/2017

Vocals: Imma Molina i Pep Cuadra

Ni els organitzadors ni l’entitat NO es fan responsables dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllaran per tal d’evitar-los.

Torredembarra a Tarragona per camins de ronda

Diumenge  de Marxa Nòrdica

Diumenge 3 de setembre

Comencem les sortides del cap de setmana i ho fem amb una ruta fresqueta per la costa de Tarragona.

Hora de trobada a Terrassa: 07:30h

Punt de trobada a Terrassa: Hotel Don Cándido

Hora de trobada a Torredembarra: 8:30-8:45h

Punt de trobada a Torredembarra: estació de RENFE

Desplaçament en cotxes particulars, sempre hi ha places disponibles, despeses a compartir.

Dificultat de la ruta: ruta lineal de 17qm de nivell fàcil

Descripció de la ruta: Sortint de l’Estació de RENFE de Torredembarra, anirem de Torredembarra a Tarragona, passarem pel far de Torredembarra, de l’arquitecte Josep Llinàs i Carmona, la platja del Canyadell, la Vila Romana del Munts, Altafulla, el Castell de Tamarit i la platja del Miracle.

Un cop arribem a Tarragona, si ens ve de gust, podem fer un banyet i després anirem a dinar a un restaurant de la Rambla de Tarragona.

Tornada en tren fins l’estació de Torredembarra, on haurem aparcat els cotxes per començar la ruta.

Material necessari: Porteu esmorzar, beguda, banyador, protecció solar i els pals de Marxa Nòrdica (disposem de lloguer)

Cal inscripció prèvia a t-marxanordicaterrassa@hotmail.com abans de dissabte 02/09/2017

Vocals: Imma Molina i Pep Cuadra

Ni els organitzadors ni l’entitat NO es fan responsables dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllaran per tal d’evitar-los.

RUTA NOCTURNA DE MARXA NÒRDICA A CUNIT I SOPAR DE COMIAT DE TEMPORADA

T-MARXA NÒRDICA TERRASSA
Dissabte, 22 de juliol de 2017

Excursió organitzada per T-MARXA NÒRDICA TERRASSA des d’Excursionistes.cat

Hora de trobada a Terrassa: 18:00h
Lloc de trobada a Terrassa: Hotel Don Cándido.
Hora de trobada a Cunit: 19:00h
Lloc de trobada a Cunit: aparcamnet Passeig Mar´tim, insereixo enllaç: https://www.google.es/maps/ place/Waikiki/@41.1936592,1. 6335971,211m/data=!3m1!1e3! 4m13!1m7!3m6! 1s0x12a388dae2bd6001: 0x7d1ada9a0ed9df2a!2sCunit,+ Tarragona!3b1!8m2!3d41. 1980207!4d1.628035!3m4!1s0x0: 0x3f68c5707718d51b!8m2!3d41. 1936605!4d1.6307086
Distancia: a determinar
Nivell:Fàcil

Descripció de l’activitat:farem Marxa Nòrdica per la sorra de la platja i jocs a dins de l’aigua amb els pals.
Després soparem a la platja per despedir la temporada.

Desplaçament en cotxes particulars, sempre hi ha places disponibles, despeses a compartir.

No cal inscripció prèvia, només cal ser a l’hora i el lloc indicats.

Més informació a: http://tmarxanordica.wixsit e.com/tmarxanordica

Material necessari:  pals de marxa nòrdica (disposem de lloguer), calçat per caminar per l’aigua (a convenir), banyador, tovallola, etc, sopar i beguda.

Vocals: Imma Molina i Pep Cuadra

Ni els organitzadors ni l’entitat NO es fan responsables dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllaran per tal d’evitar-los.

RUTA NOCTURNA DE MARXA NÒRDICA I EUROPEAN BALLOON FESTIVAL A IGUALADA

T-MARXA NÒRDICA TERRASSA

Dissabte, 8 de juliol de 2017

Excursió organitzada per T-MARXA NÒRDICA TERRASSA des d’Excursionistes.cat
Hora de trobada a Terrassa: 17:30h
Lloc de trobada a Terrassa: Hotel Don Cándido.
Hora de trobada a Igualada: 18:30h
Lloc de trobada a Igualada: punt verd de la ruta indicada
Distancia: 10 qm
Nivell: Fàcil
Descripció de l’activitat: aprofitant que se celebra l’European Balloon Festival a Igualada, farem una ruta circular  per la zona del camp de vol i després aprofitarem per veure l’espectacle nocturn, molt recomanable.
Us insereixo l’enllaç de la ruta i de la web del festival.
http://www.ebf.cat/ca/competicio

Dimecres 5 de juliol 18. 00h Acreditació de pilots participants, al camp de vol 20. 00h Recepció de pilots, a l’Ajuntament d’Igualada Dijous
Desplaçament en cotxes particulars, sempre hi ha places disponibles, despeses a compartir.
No cal inscripció prèvia a la sortida, només cal ser a l’hora i el lloc indicats.

Material necessari:  pals de marxa nòrdica (disposem de lloguer), roba i calçat apropiat per caminar per la muntanya, frontal, sopar i beguda.

Vocals: Imma Molina i Pep Cuadra

Ni els organitzadors ni l’entitat NO es fan responsables dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllaran per tal d’evitar-los.

Diumenge de Marxa Nòrdica a Gelida

T-MARXA NÒRDICA TERRASSA

Diumenge, 18 de juny de 2017

Excursió organitzada per T-MARXA NÒRDICA TERRASSA des d’Excursionistes.cat

Hora de trobada a Terrassa: 08:00h
Lloc de trobada a Terrassa: Hotel Don Cándido.
Distancia: 10 qm
Nivell: Moderat.
Història. Els primers testimonis humans a Gelida daten de l’època megalítica i ibèrica. També s’han descobert restes d’hàbitat pertanyents a l’època romana.

Desplaçament en cotxes particulars, sempre hi ha places disponibles, despeses a compartir.

No cal inscripció prèvia, només cal ser a l’hora i el lloc indicats.

Material necessari:  pals de marxa nòrdica (disposem de lloguer), roba i calçat apropiat per caminar per la muntanya, esmorzar i beguda.

Vocals: Imma Molina i Pep Cuadra

Ni els organitzadors ni l’entitat NO es fan responsables dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllaran per tal d’evitar-los.

———————————————————

3a Caminada popular nocturna

Festa de l’Esport amb Marxa Nòrdica a Moià

T-MARXA NÒRDICA TERRASSA

Dissabte, 3 de juny de 2017

Excursió organitzada per T-MARXA NÒRDICA TERRASSA des d’Excursionistes.cat a través de www.gemimoia.cat
Hora de trobada a Terrassa: 19:30h
Lloc de trobada a Terrassa: Hotel Don Cándido.
Distancia: 10 qm
Nivell: Fàcil
Preu: 5€
Més informació a : www.gemimoia.cat

La secció Trail del GEMI és una realitat gràcies a la gran afició que hi ha a Moià per aquest esport. Des de la secció ens …
Desplaçament en cotxes particulars, sempre hi ha places disponibles, despeses a compartir.
No cal inscripció prèvia a la sortida, només cal ser a l’hora i el lloc indicats.
Material necessari:  pals de marxa nòrdica (disposem de lloguer), roba i calçat apropiat per caminar per la muntanya, frontal i beguda.

Vocals: Imma Molina i Pep Cuadra

Ni els organitzadors ni l’entitat NO es fan responsables dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllaran per tal d’evitar-los.

Diumenge de Marxa Nòrdica a Sant Julià d’Altura-Torrent de Colobrers, Sabadell

T-MARXA NÒRDICA TERRASSA

Diumenge, 21 de maig de 2017

Excursió organitzada per T-MARXA NÒRDICA TERRASSA des d’Excursionistes.cat

Hora de trobada: 8:30h
Punt de trobada: pàrquing de l’àrea de pícnic de Sant Julià d’Altura, Sabadell.
Distància: 19 qm
Nivell: moderat-alt (per la distància)
Aquest diumenge farem una ruta circular per Sant Julià d’altura, torrent de Colobrers, i fonts de la Gotella i la Moreria.
Us insereixo l’enllaç de la ruta
Desplaçament en cotxes particulars, sempre hi ha places disponibles, despeses a compartir.
No cal inscripció prèvia, només cal ser a l’hora i el lloc indicats.

Material necessari:  pals de marxa nòrdica (disposem de lloguer), roba i calçat apropiat per caminar per la muntanya, esmorzar i beguda.

Vocals: Imma Molina i Pep Cuadra

Ni els organitzadors ni l’entitat NO es fan responsables dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllaran per tal d’evitar-los.

———————————————————

Diumenge de Marxa Nòrdica a Prats de Lluçanès

T-MARXA NÒRDICA TERRASSA

Diumenge, 7 de maig de 2017

Excursió organitzada per T-MARXA NÒRDICA TERRASSA des d’Excursionistes.cat
Hora de trobada a Terrassa: 07:00h
Lloc de trobada a Terrassa: Hotel Don Cándido.
Distancia: 18 Km.
Nivell: Moderat.
Recorregut: Ruta Circular, passant per l’església de Santa Eulàlia de Pardines, l’església romànica de Sant Andreu de Llanars o el safareig públic.
En acabar anirem a dinar a l’àrea de pícnic de la Font de les Coves.
Desplaçament en cotxes particulars, sempre hi ha places disponibles, despeses a compartir.
No cal inscripció prèvia a la sortida, només cal ser a l’hora i el lloc indicats.
Material necessari:  pals de marxa nòrdica (disposem de lloguer), roba i calçat apropiat per caminar per la muntanya, esmorzar, dinar i beguda.

Vocals: Imma Molina i Pep Cuadra

Ni els organitzadors ni l’entitat NO es fan responsables dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllaran per tal d’evitar-los.

Diumenge de Marxa Nòrdica a Castelladral-Sant Cugat del Racó

T-MARXA NÒRDICA TERRASSA

Diumenge, 9 d’abril de 2017

Excursió organitzada per T-MARXA NÒRDICA TERRASSA des d’Excursionistes.cat
Hora de trobada a Terrassa: 07:30h
Lloc d etrobada a Terrassa: Hotel Don Cándido
Hora de trobada a Castelladral: 08:45h
Punt de Trobada: Pàrquing Castelladral ( el de mà Esquerra).
Distancia: 15 Km.
Nivell: Fàcil-Moderat.
Recorregut: Ruta Circular, seguirem SL i GR-176, arribarem a la Balma Comaposada, seguirem el recorregut fins les restes de Tines Can Reixes, La Tomba de Vilamorós, on esmorçarem.
El Mas i el Temple de Sta.Maria de les Esglésies , Sant Cugat del Racó, Restes de la Masia de Taorons i tornarem a Castelladral.

Després de la sortida ens quedarem a dinar a l’alberg de Castelladral (opcional) un menú de 19,50€
Cal inscripció prèvia al dinar abans del dia 6/04/2017 a t-marxanordicaterrassa@hotmail.com
Desplaçament en cotxes particulars, sempre hi ha places disponibles, despeses a compartir.
No cal inscripció prèvia a la sortida, només cal ser a l’hora i el lloc indicats.
Material necessari:  pals de marxa nòrdica (disposem de lloguer), roba i calçat apropiat per caminar per la muntanya, esmorzar i beguda.

Vocals: Imma Molina i Pep Cuadra

Ni els organitzadors ni l’entitat NO es fan responsables dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllaran per tal d’evitar-los.

Diumenge de Marxa Nòrdica a la Pineda-els Caus-font de la Cirera, Terrassa

T-MARXA NÒRDICA TERRASSA

Diumenge, 19 de març de 2017

 

Excursió organitzada per T-MARXA NÒRDICA TERRASSA des d’Excursionistes.cat

Punt i hora de trobada a Terrassa: comissaria dels Mossos, 08:00h

Aquest diumenge anirem a fer una ruta circular de 15qm de nivell moderat per la zona de la Pineda i Els Caus, a Terrassa.
Passarem per la font de la cirera

Us insereixo el track de la ruta:
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11060117

Desplaçament en cotxes particulars, sempre hi ha places disponibles, despeses a compartir.

No cal inscripció prèvia, només cal ser a l’hora i el lloc indicats.


Material necessari:  pals de marxa nòrdica (disposem de lloguer), roba i calçat apropiat per caminar per la muntanya, esmorzar i beguda.

Vocals: Imma Molina i Pep Cuadra

Ni els organitzadors ni l’entitat NO es fan responsables dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllaran per tal d’evitar-los.

———————————————————

Diumenge de Marxa Nòrdica a Montcada i Reixac-Baixador de Vallvidrera-Molins de Rei

T-MARXA NÒRDICA TERRASSA

Diumenge, 5 de març de 2017

Excursió organitzada per T-MARXA NÒRDICA TERRASSA des d’Excursionistes.cat
Punt de trobada a Terrassa: estació Terrassa RENFE
Hora de trobada a Terrassa: 07:30h per agafar el tren a les 07:37h i arribada a l’estació de Montcada i Reixac-Manresa a les 08:01h
Aquest diumenge anirem a fer una ruta lineal de nivell moderat-alt per la Serra de Collserola amb dues opcions a escollir: 17 qm de Montcada i Reixac al Baixador de Vallvidrera passant per Vil.la Joana, on Mossèn Cinto Verdaguer va passar els seus últims dies, per agafar els FGC de tornada o 27 qm de Montcada i Reixac a Molins de Rei passant per la Santa Creu d’Olorda i agafant la RENFE de tornada.
Us insereixo el track de la ruta:
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4291308
Desplaçament en cotxes particulars, sempre hi ha places disponibles, despeses a compartir.
No cal inscripció prèvia, només cal ser a l’hora i el lloc indicats.

Material necessari:  pals de marxa nòrdica (disposem de lloguer), roba i calçat apropiat per caminar per la muntanya, esmorzar i beguda.

Vocals: Imma Molina i Pep Cuadra

Ni els organitzadors ni l’entitat NO es fan responsables dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllaran per tal d’evitar-los.

VIL.LA JOANA:

Vil·la Joana es troba al barri de Vallvidrera, dins del parc natural de Collserola. Antigament, va ser una de les masies més pròsperes d’aquella zona. Al segle XIX va ser reformada per convertir-la en casa residencial, i fou en aquell moment que se la va dotar de l’emblemàtic rellotge que destaca a la seva façana. A tocar de Vil·la Joana es troba el Centre d’Informació del Parc de Collserola i és un bon punt de partida per conèixer els entorns d’aquesta zona forestal, com la Font de la Budellera o el Pantà de Vallvidrera.

Antic mas de la parròquia de Vallvidrera,  Vil·la Joana va transformar-se en casa d’estiueig al segle XIX i en un equipament d’ús educatiu entre el 1921 i el 1973, les Escoles Vil·la Joana, d’educació especial, pioneres a Europa.

Vil·la Joana és la darrera casa que va acollir l’escriptor Jacint Verdaguer. Malalt, hi va morir el 10 de juny de 1902. Des d’aquell mateix moment la casa va esdevenir un lloc de memòria del poeta. El 1963 algunes estances van convertir-se en el primer museu que li era dedicat. Avui és alhora memorial i casa de la literatura: un espai que reivindica el valor de la paraula literària a través de la seva figura. L’escriptor esdevé l’eix que permet presentar la realitat de Barcelona com a ciutat literària i el fenomen de l’experiència literària universal

SANTA CREU D’OLORDA:

La Santa Creu d’Olorda és una ermita i també rep aquest nom l’enclavament on està construïda, pertanyent administrativament al districte de Sarrià-Sant Gervasi al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal. El paratge en plena serra de Collserola envoltat per alguns dels seus cims com són el Puig d’Olorda, el Turó Rodó, el Turó del Xai. En l’enclavament també hi ha el Castell d’Olorda i la Pedrera dels Ocells.

L’edifici és al terç sud de l’enclavament. Encara que no hi ha prou informació per assegurar-ho, tot fa pensar que els elements preromànics de l’església, centrats en l’absis, daten de la fi del primer mil·lenni. Aquesta tesi la corroboren documents conservats dels anys 1032 i 1066. De l’absis primigeni (segles VIII–IX) parteix, potser, tota l’evolució arquitectònica: el creuer elevat d’estil carolingi (segles IX–X), el campanar d’espadanya (segle xiv), reformat a partir del 1619, la porta renaixentista actual (segle XVI), la rectoria i les diverses dependències modificades al llarg del temps. Tot això va ser cremat l’any 1936 i posteriorment restaurat pel grup excursionista Els Blaus de Sarrià.

L’església formava part de l’antic municipi de Santa Creu d’Olorda. Al desaparèixer aquest el 1916, el seu territori es va dividir entre els municipis de Molins de ReiSant Feliu de Llobregat i Sarrià. L’ermita i el seu territori circumdant varen passar a Sarrià i posteriorment a Barcelona.[2] Actualment aquest territori, juntament amb el terreny veí anomenat Peça de Can Mallol, formen els dos enclavaments que té la capital de Catalunya.

Al gener del 2014 l’Ajuntament de Molins de Rei va aprovar una moció on es reclamava que Santa Creu d’Olorda formés part del seu terme municipal.[4] Aquesta moció argumentava els vincles històrics entre aquest territori i el municipi. El maig d’aquell any s’iniciaven els tràmits oficials per fer-ho efectiu

A Rellinars pel Camí Ral

DIUMENGE DE LA T-MARXA NÒRDICA TERRASSA

Diumenge, 26 de febrer de 2016

Excursió organitzada per T-MARXA NÒRDICA TERRASSA des d’Excursionistes.cat

Hora i punt de trobada a Terrassa: 08:00h, comissaria dels Mossos d’esquadra
Hora i punt de trobada a Rellinars:08:300h, església parroquial de Sant Pere
Aquest diumenge anirem a fer una ruta circular de 15 quilòmetres de nivell moderat per Rellinars per l’antic camí ral de Barcelona a Manresa, passant per barraques de pastor, fonts, per la masia Casajuana i els Hostalets d’en Davi, on pararem a esmorzar.

Desplaçament en cotxes particulars, sempre hi ha places disponibles, despeses a compartir.
No cal inscripció prèvia, només cal ser a l’hora i el lloc indicats.


Us insereixo la ruta i el punt de trobada a Rellinars:
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10719110

EL CAMÍ RAL DE COLL DE DAVÍ I EL BANDOLER CAPABLANCA
Un dels camins més antics, encisadors i llegendaris de la comarca és, sense cap mena de dubte, l’anomenat camí ral de Coll de Daví que comunicava Manresa amb Barcelona tot travessant el Llobregat pel pont de Vilomara i enfilant-se per les carenes de la serra de l’Obac, dins el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, tot baixant després per la riera de les Arenes fins Matadepera , Sabadell i Barcelona.
S’anomenaven camins rals (contracció de reial) aquelles rutes concedides i protegides pels reis. Els masos i pobles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven del comerç que el camí proporcionava. Sembla ser que aquest camí fou construït per presos condemnats a treballs forçats.
Fins l’arribada del ferrocarril a Manresa, l’any 1859, fou la via més ràpida de comunicació entre Barcelona i el Bages i el Berguedà. Per aquesta ruta s’hi transportava, a bast, la llana des del port de Barcelona fins a les indústries tèxtils de la comarca; tanmateix i en sentit invers, el vi i aiguardent que produïen els ceps bagencs es dirigien per aquest camí al port barceloní.
Per fer el trajecte entre Barcelona i Manresa calien unes tretze hores per terme mig. En un trajecte tan llarg i freqüentat, era necessària la presència de diversos hostals. Fou tant important aquest tràfec de mercaderies que tan sols en el tram comprès entre El Pont de Vilomara i Matadepera, d’una vintena escassa de km. -els més feréstecs i solitaris de tot l’itinerari per altra banda- s’hi podien comptabilitzar cinc establiments (masies-hostals) destinats a donar acollida als soferts traginers i les seves cavalleries. (l’Hostal del Pont de Vilomara, Sant Jaume de Vallhonesta, Hostalets del Daví, La Barata i Can Torrella).
No és estrany doncs, que aquesta via estigui farcida de fets on es barregen història i llegenda; i que fos l’escenari adient per a què els bandolers i personatges de moral distreta fessin de les seves.
Pel que fa a l’aspecte exterior, els bandolers no es distingien massa de l’altra gent. Duien però, sempre una xarpa, una ampla faixa de cuir que els creuava el pit d’esquerra a dreta. De la xarpa penjaven fins i tot tres pedrenyals –escopetes curtes que funcionaven amb percussors de pedra foguera-, flascons amb pólvora i una bossa amb munició. També portaven dagues i unes temibles simitarres que anomenaven panards. Un altre element característic de la seva indumentària era la capa de pastor o gascona. La seva grandària permetia molta llibertat de moviments i alhora amagava la xarpa amb les armes.
El que distingia els bandolers entre si era el bàndol a què pertanyien: hi havia nyerros, cadells, voltors, morells…Aquests grups solien ser rivals i s’agredien sovint, com és el cas dels famosos nyerros i cadells que s’odiaven a mort.

Per l’àrea de Sant Llorenç del Munt i l’Obac passaren bandolers molt famosos, com ara el mític Perot Rocaguinarda al qual, l’any 1611, les autoritats catalanes cansades de perseguir-lo inútilment, li van concedir l’indult i el van enviar a Itàlia amb la graduació de capità de l’exèrcit. Rocaguinarda, cap dels nyerros, fou immortalitzat per Cervantes, que el va convertir en personatge central de dos capítols de la seva obra El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha.
Un altre bandoler famós fou Gabriel Torrent de la Goula, àlies Trucafort. Aquest personatge era un antic i valent caçador de bandolers, pels quals pagaven fortes recompenses. Cansat de perseguir inútilment en Rocaguinarda, acabà sent el cap principal del grup dels cadells. En Trucafort amb una quadrilla de trenta-cinc cadells, passà per l’hostal de la Barata l’any 1615, on es feu servir menjar per a ell i la seva colla. Portaven segrestat un pagès de Cerdanyola, a canvi del qual van obtenir un fort rescat. El 1616 Trucafort fou capturat i torturat de forma salvatge. Poc després seria esquarterat públicament a la ciutat de Barcelona.
També actuaren a Sant Llorenç en Sastre Domingo i Jeroni Ramona, cap de la banda dels avinyonesos, que el 1615 segrestà l’hereu del mas La Barata.
Però sens dubte el bandoler més popular, enigmàtic i llegendari que actuà per aquestes terres fou l’anomenat Capablanca.
Abans de convertir-se en bandoler en Capablanca era un humil pagès de nom desconegut que es guanyava la vida fent de mosso de bastaix per les masies de la comarca.
Un dia, després de cobrar la paga de tot un mes de treball, se n’anà a Manresa disposat a gastar-se una part dels diners que tanta suor li costaven de guanyar.
Quan arribà a Manresa fou assaltat, robat i maltractat per una colla de lladres sense que ningú sortís en ajuda seva. Profundament afectat i desenganyat per aquest fet va prometre que mai més tornaria a guanyar-se la vida honradament i que a partir d’aquell dia viuria d’allò que robaria als altres.
I així fou com nasqué la llegenda d’en Capablanca. Armat amb un pedrenyal i cobert amb una capa blanca que havia robat d’un descuidat capità de miquelets es convertí aviat en el saltejador de camins més temut de la contrada.
De seguida es va fer famosa la forma que tenia d’assaltar els infeliços viatgers que tenien la gosadia de passar pel camí ral de la serra de l’Obac: Estenia la seva capa al mig del camí i ell enfilat dalt d’un arbre o roca convidava al pobre viatger a deixar tot el que duia de valor dins la capa si no volia sentir l’olor de la pólvora del seu pedrenyal.
Com que era bon coneixedor de tots els indrets de la muntanya sabia tots els racons, coves i avencs on podia amagar-se sense que ningú aconseguís trobar-lo mai. Es conta que per fer-se fonedís després dels robatoris utilitzava un giny, sols conegut per ell, que li permetia despenjar-se per una esquerda de la Roca Salvatge (gran mola que serveix de base al Paller de tot l’Any) fins una cova situada a mitja paret que li servia de refugi.
No se sap, ni se sabrà mai, com va acabar la vida d’en Capablanca. Uns diuen que va ser finalment agafat i pres pel sometent. D’altres diuen que va ser trobat mort sota d’una aixeta d’una bóta de vi. L’únic cert és que la seva memòria ha anat passant de boca en boca de pares a fills generació rere generació i encara avui es manté ben viva LA LLEGENDA D’EN CAPABLANCA.

Material necessari:  pals de marxa nòrdica (disposem de lloguer), roba i calçat apropiat per caminar per la muntanya, esmorzar i beguda.

Vocals: Imma Molina i Pep Cuadra

Ni els organitzadors ni l’entitat NO es fan responsables dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllaran per tal d’evitar-los.

De Castellar del Vallès al Santuari de la Salut de Sabadell

DIUMENGE DE LA T-MARXA NÒRDICA TERRASSA

Diumenge, 12 de febrer de 2016

Excursió organitzada per T-MARXA NÒRDICA TERRASSA des d’Excursionistes.cat
Hora i punt de sortida a Terrassa: 08:00h, Mossos d’esquadra
Hora i punt de sortida a Castellar: 08:30h, aparcament del cementiri municipal.
Aquest diumenge anirem a la Salut de Sabadell des de Castellar del Vallès fent una ruta circular de nivell moderat de 16 quilòmetres.
Sortint de l’aparcament del cementiri de Castellar ens dirigirem cap l’ermita de la Mare de Déu de Togores i d’allà al Santuari de la Salut de Sabadell, on esmorzarem. La tornada la farem per la Serra de Sant Iscle, tot resseguint el riu Tort.
Desplaçament en cotxes particulars, sempre hi ha places disponibles, despeses a compartir.
No cal inscripció prèvia, només cal ser a l’hora i el lloc indicats.

Us insereixo la ruta, on trobareu el punt de trobada a Castellar.:
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9215671

 

Història del Santuari
La vil·la romana
(segles I aC – I dC)
Sota el parc de la Salut es conserven les restes, en bona part sense excavar, d’una vil·la romana. Es tracta d’un
assentament rural, un veritable centre de producció vinícola, format per dues parts: la rústica, amb magatzems
i forns i obradors de ceràmica, i la residencial, de la qual es va trobar un magnífic paviment de mosaic amb la
representació del déu Neptú i una tritonessa.
Les excavacions d’aquest jaciment s’iniciaren a principis de segle i al llarg d’aquest mateix segle s’hi
han efectuat diferents campanyes. Entre els anys 1980 i 2000 el Museu d’Història de Sabadell hi ha fet
intervencions puntuals. Precisament és en aquest museu on es conserven les restes materials que s’han pogut
recuperar gràcies als treballs arqueològics.
L’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria
(segle XIV – 1872)
Aquesta ermita ja surt citada al primer quart del segle XIV. Al llarg dels segles XV al XVII, a causa de les
successives guerres i pestes que afectaren Sabadell, i tenint present la tradició oral de la troballa d’una imatge
de la verge en una font prop del torrent de Canyameres, en un temps no definit, aquesta ermita va esdevenir
morberia (per a l’observació i quarentena dels malalts) i lloc de pelegrinatge.
L’ermita fou enderrocada l’any 1872, i se suposa que el seu emplaçament era a la part posterior de l’antiga
hostatgeria i futur centre d’interpretació del parc.
L’Aplec
La popularitat i la concurrència cada vegada major de gent cap a aquest indret van desencadenar l’inici, a finals
del segle XVII, de l’Aplec de la Mare de Déu de la Salut de Sant Iscle. El 9 de maig del 1697, el Consell de la
Vila instaura oficialment una festa de marcat caràcter religiós, una processó que anava a càrrec de la parròquia
de Sant Feliu.
L’Aplec, al final del XVIII, ja comença a aplegar no tan sols els habitants de la vila de Sabadell, sinó també
pagesos vinguts dels pobles veïns i fins i tot gent de Terrassa i Barcelona. La festa va prenent volada com a
fontada, en què les famílies i els joves es trobaven per menjar, beure, jugar i ballar.
A partir de la segona meitat del segle XIX i al llarg de la primera meitat del XX, l’Aplec de la Salut, mantenint
el seu caràcter devocional, esdevé una ocasió per a l’esbarjo urbà, d’una ciutat cada vegada més gran i més
industrialitzada. Justament, el 1876 es va ampliar la festa al dilluns, quan tradicionalment se celebrava només
el segon diumenge de maig.
Fa doncs més de tres-cents anys que l’Aplec ha esdevingut la festa local per excel·lència, en què es barregen el
sentit religiós amb el sentiment popular i festiu, coincidint amb el traspàs a la bonança i a la primavera.
El santuari: arquitectura i art
L’edifici del santuari de la Salut es va començar a construir el 1876, com a obra de Carles Gauran. Després que
s’ensorrés abans de ser acabat, l’any 1882 es va inaugurar, ja com a obra de Miquel Pascual i Tintorer. Aquest
mateix arquitecte fou l’autror de l’esbelt campanar modernista, bastit l’any 1907.
Després de la destrucció soferta durant la Guerra Civil, el temple, entre els anys 1939 i 1940, fou reconstruit
per Francesc Folguera.
El pintor sabadellenc Antoni Vila Arrufat (1884-1989) fou l’artífex de la decoració mural i dels vitralls de
l’interior del santuari un cop estigué reconstruït. Aquests treballs es van fer en dues etapes: entre el 1944 i el
1952 les pintures al fresc del presbiteri, volt absidal i absis, i la part alta dels murs de la nau principal i, entre
els anys 1958 i 1962, els quatre murals a l’oli de la nau central, tot plegat amb escenes d’art sacre i sobre la
història del santuari.
La Mare de Déu de La Salut,
Patrona del Bisbat de Terrassa
L’11 de maig de 2008, la Mare de Déu de la Salut, va ser proclamada patrona del Bisbat de Terrassa, en una multitudinària
Eucaristía celebrada a Fira de Sabadell. Des de llavors es va instituïr el dia 19 d’octubre com a dia de la Solemnitat de la
Patrona.
En el moment actual la conservació dels edificis del Santuari (Església i Casa del rector) està a cura de la Fundació Canònica Mare de Déu de La Salut, presidida pel Sr. Bisbe. La Hostatgeria annexa així com l’entorn del Santuari (Parc periurbà de La Salut), són de propietat municipal.
El sosteniment econòmic de la fundació es vehiculitza principalment a través dels Amics de La Salut.

Material necessari:  pals de marxa nòrdica (disposem de lloguer), roba i calçat apropiat per caminar per la muntanya, esmorzar i beguda.

Vocals: Imma Molina i Pep Cuadra

Ni els organitzadors ni l’entitat NO es fan responsables dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllaran per tal d’evitar-los.