T-MARXA NÒRDICA TERRASSA
Diumenge, 5 de març de 2017
https://es.wikiloc.com/wikiloc
Material necessari: pals de marxa nòrdica (disposem de lloguer), roba i calçat apropiat per caminar per la muntanya, esmorzar i beguda.
Vocals: Imma Molina i Pep Cuadra
Ni els organitzadors ni l’entitat NO es fan responsables dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllaran per tal d’evitar-los.
VIL.LA JOANA:
Vil·la Joana es troba al barri de Vallvidrera, dins del parc natural de Collserola. Antigament, va ser una de les masies més pròsperes d’aquella zona. Al segle XIX va ser reformada per convertir-la en casa residencial, i fou en aquell moment que se la va dotar de l’emblemàtic rellotge que destaca a la seva façana. A tocar de Vil·la Joana es troba el Centre d’Informació del Parc de Collserola i és un bon punt de partida per conèixer els entorns d’aquesta zona forestal, com la Font de la Budellera o el Pantà de Vallvidrera.
Antic mas de la parròquia de Vallvidrera, Vil·la Joana va transformar-se en casa d’estiueig al segle XIX i en un equipament d’ús educatiu entre el 1921 i el 1973, les Escoles Vil·la Joana, d’educació especial, pioneres a Europa.
Vil·la Joana és la darrera casa que va acollir l’escriptor Jacint Verdaguer. Malalt, hi va morir el 10 de juny de 1902. Des d’aquell mateix moment la casa va esdevenir un lloc de memòria del poeta. El 1963 algunes estances van convertir-se en el primer museu que li era dedicat. Avui és alhora memorial i casa de la literatura: un espai que reivindica el valor de la paraula literària a través de la seva figura. L’escriptor esdevé l’eix que permet presentar la realitat de Barcelona com a ciutat literària i el fenomen de l’experiència literària universal
SANTA CREU D’OLORDA:
La Santa Creu d’Olorda és una ermita i també rep aquest nom l’enclavament on està construïda, pertanyent administrativament al districte de Sarrià-Sant Gervasi al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal. El paratge en plena serra de Collserola envoltat per alguns dels seus cims com són el Puig d’Olorda, el Turó Rodó, el Turó del Xai. En l’enclavament també hi ha el Castell d’Olorda i la Pedrera dels Ocells.
L’edifici és al terç sud de l’enclavament. Encara que no hi ha prou informació per assegurar-ho, tot fa pensar que els elements preromànics de l’església, centrats en l’absis, daten de la fi del primer mil·lenni. Aquesta tesi la corroboren documents conservats dels anys 1032 i 1066. De l’absis primigeni (segles VIII–IX) parteix, potser, tota l’evolució arquitectònica: el creuer elevat d’estil carolingi (segles IX–X), el campanar d’espadanya (
segle xiv), reformat a partir del 1619, la porta renaixentista actual (segle XVI), la rectoria i les diverses dependències modificades al llarg del temps. Tot això va ser cremat l’any 1936 i posteriorment restaurat pel grup excursionista Els Blaus de Sarrià. L’església formava part de l’antic municipi de Santa Creu d’Olorda. Al desaparèixer aquest el 1916, el seu territori es va dividir entre els municipis de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià. L’ermita i el seu territori circumdant varen passar a Sarrià i posteriorment a Barcelona.[2] Actualment aquest territori, juntament amb el terreny veí anomenat Peça de Can Mallol, formen els dos enclavaments que té la capital de Catalunya.
Al gener del 2014 l’Ajuntament de Molins de Rei va aprovar una moció on es reclamava que Santa Creu d’Olorda formés part del seu terme municipal.[4] Aquesta moció argumentava els vincles històrics entre aquest territori i el municipi. El maig d’aquell any s’iniciaven els tràmits oficials per fer-ho efectiu