AL PONT DE VILOMARA-LES BAUMES ROGES- STA.CREU DE PALOU-MAS FARELL

T-MARXA NÒRDICA TERRASSA
Diumenge, 28 de febrer de 2016

 

Excursió organitzada per T-MARXA NÒRDICA TERRASSA des d’Excursionistes.cat

Hora i lloc de sortida a Terrassa: 07:30h, comissaria dels Mossos d’Esquadra

Hora i lloc de Sortida al Pont de Vilomara: 08:30h, davant la benzinera i el Bar el Cruce, al mateix poble.

Característiques de la ruta: La ruta és de 15 km, circular i de nivell moderat

El recorregut serà per pista forestal,passarem per la Casa Nova de St.Jaume, les Tines de la Lluca, direcció Les Baumes Roges, Ermita Sta.Creu de Palou, Masia del Farell,Pla de la Mandra, fins el punt d’inici.
Santa Creu de Palou és una ermita d’estil romànic d’una sola nau rectangular, sufragània de la parròquia de Sant Martí de Mura i pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès.
L’església va ser construïda cap el segle XI i les seves dues principals característiques són un àbsis semicircular característic de la tradició llombarda i un campanar d’espadanya doble, al qual es puja per una escala exterior. Actualment gran part de l’edifici està en runes i la seva portalada va ser traslladada els anys setanta del segle XX a una casa particular de Mura.
L’església i el seu cementri donava servei als masos més llunyans de Mura, com el Farell, Matarodona, Puigdoure i Puget.
Santa Creu de Palou tenia tres capelles: una dedicada a la Creu de Crist, una altra a la Verge María i l’última estava compartida per Sant Sebastià, Sant Roc i Santa Apol.lònia. Per això, antigament cada 9 de febrer es feia una processó, en honor de Santa Apol.lònia, que anava des de Mura fins a la Santa Creu de Palou.
Una antiga llegenda explica que al cementiri de Santa Creu de Palou va actuar un basilisc. Es tracta un imaginari rèptil que té la funció de protegir els tresors i els cossos de les tombes. Per fer de guardians tenen la capacitat de matar amb la mirada.
La història del suposat basilics va passar just després de l’epidèmia de pesta del segle XIV, que va omplir el cementiri de l’església i va originar a tota la contrada una greu crisis. Una nit de lluna plena un veí del Pont de Vilomara que caminava prop de l’ermita va decidir robar les tombes. Va aconseguir obrir un taüt, però l’endemà el van trobar a ell mort sobre el difunt enterrat. Tothom va donar com a cert que l’havia mort la mirada del basilisc.
El Mas Farell es va construir dalt del cim situat a la confluència dels torrents de Matarrodona, Puigdoure i l’Infern.
El Mas va ser amurallat en el segle XVII. Els Farell van adoptar aquesta protecció per evitar els atacas dels bandolers que actuaven en el molt proper Camí Ral de Barcelona a Manresa.
Durant la guerra del francés, el Mas Farell va ser un dels llocs ocupats per les tropes estrangeres i, per tant, també té la seva pròpia història de tresors amagats. En aquest cas, la llegenda assegura que els soldats francesos anaven portant fins a la casa totes les joies, plata i or que robaven. Quan va haver de fugir van carregar tot el que tenia valor dins de dos cofres, però, com pesaven molt i els estaven a punt d’enxampar, van enterrar-los al camí vell de Matarodona, molt aprop de l’anomenat Roure Gros.
Segons la llegenda, al cap d’uns anys.quan van anar a recuperar el tresor, tot el bosc de l’indret havia estat talat i va ser impossible recuperar res.

Material necessari: pals de marxa nòrdica (disposem de lloguer), roba i calçat apropiat per caminar per la muntanya, esmorzar  i beguda.

Vocals: Imma Molina i Pep Cuadra

Ni els organitzadors ni l’entitat NO es fan responsables dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllaran per tal d’evitar-los.