T-MARXA NÒRDICA TERRASSA
Diumenge, 4 de desembre de 2016
Excursió organitzada per T-MARXA NÒRDICA TERRASSA des d’Excursionistes.cat
Hora i punt de trobada a Terrassa: 08:30h, comissaria dels Mossos.
Hora i punt de trobada a Castellar: 09:00h, carrer Sot de Soteres, tocant als dipòsits.
Desplaçament en cotxes particulars, despeses a compartir.
Característiques tècniques: ruta circular d’uns 11 qm de nivell moderat.
Us insereixo l’enllaç de la ruta a Wikiloc:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/
 |
ruta CASTELLAR DEL VALLES-PUIG DE LA CREU – Castellar del Vallès, Catalunya (España)
|
|
El Puig de la Creu és una muntanya de 668 metres a cavall dels municipis de Castellar del Vallès i de Sentmenat, a la comarca del Vallès Occidental. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic i un castell edificat entre els segles XVI i XVII i protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional. A la part més alta del puig hi ha l’església romànica de Santa Maria del Puig de la Creu.
És una església duna sola nau, absis de pedra ben treballada i dues absidioles. La porta d’accés a l’església i el campanar de planta quadrada estan refets a partir del nivell de la teulada de l’església. L’església és dins d’un clos emmurallat i tancat. La combinació de l’absis central amb les dues absidioles li donen, tant interiorment com exteriorment, una perfecta forma de creu. Les obertures de l’edifici són una finestra a l’absis, molt modificada interiorment, i dos ulls de bou als murs de llevant i de ponent, a més d’una petita obertura a l’absis nord. La porta d’accés, a la banda nord, és d’arc de mig punt. Com l’ermita de Can Sant Pere, es tracta d’una capella rural sense ornamentació, d’una sola nau amb dos absis laterals, però en aquest cas són semicirculars, formant la figura d’un trèvol amb el central. Està dedicada a la Mare de Déu dels Dolors.
La capella del Puig de la Creu es troba documentada l’any 1193, segons el text original del «Speculum Officialatus». Durant els segles XIV-XV i XVI el Santuari del Puig de la Creu i la seva albergueria es trobava en molt bon estat, especialment en el segle XV i fou motiu de nombroses donacions i disposicions testamentàries. Amb el temps de la reforma, el fervor i el culte en els santuaris de les muntanyes s’hi produeix una davallada. En els seus orígens es creu que fou un monestir de monges o una casa de religioses o també una casa de recés per a dones. Cap al segle XIX fou pràcticament abandonat ni tan sols s’hi celebrava l’aplec que tenia lloc el dia de Santa Margarida. Pels volts de 1925 l’adquirí Josep Perich i Fruitós que va restaurar la part baixa. Benet i Ferrer i Antoni Sancho foren els autors de la restauració. La guerra i la postguerra civil foren motiu del nou abandonament de la capella inclòs el que s’havia restaurat. Els germans Josep i Pere Borrell i Fumador, iniciaren la seva reconstrucció l’any 1951-1957. L’encarregat fou Domènech Borrull que edificà el nou campanar, molt proper a tot el conjunt, i va restaurar tota la resta.[1][3] Es diu que aquesta església fou edificada sobre el lloc on la llegenda diu que va morir el drac de Sant Llorenç.
Material necessari: pals de marxa nòrdica (disposem de lloguer), roba i calçat apropiat per caminar per la muntanya, esmorzar i beguda.
Vocals: Imma Molina i Pep Cuadra
Ni els organitzadors ni l’entitat NO es fan responsables dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllaran per tal d’evitar-los.